La data de prioritat és aquella primera data en què es presenta una sol·licitud de protecció inicial que determina l'autoria d'una invenció o dret de propietat industrial i a partir de la qual s'obtindran els drets d'exclusivitat en cas d'obtenir-se la protecció sol·licitada. Durant els 12 mesos següents a la data de prioritat (en el cas de les patents i models d'utilitat), o durant els 6 mesos següents a la data de prioritat (per als models industrials i les marques), i en virtut del Conveni de la Unió de París, tots els països reconeixen aquesta data de prioritat, sigui quin sigui el país on s'ha presentat la sol·licitud de protecció inicial. Per tant accepten l'extensió de la protecció sol·licitada reconeixent en el seu propi territori, com a data de dipòsit, la data de prioritat inicial sempre que el text a estendre no sigui modificat més enllà d'una simple traducció literal.
Això permet que durant el primer any de vida de la sol·licitud sigui possible sol·licitar també la protecció en qualsevol altre país del món conservant la data de la primera sol·licitud.
Expirat aquest termini de 12 mesos, aquesta possibilitat queda tancada, i per tant la invenció descrita en la sol·licitud passarà a ser de domini públic en tots aquells països en els quals no s'ha sol·licitat l'extensió a partir de la publicació de la sol·licitud o partir de la divulgació de l'objecte de protecció.